erc i el seu patetisme

Els caps i els barrets d’Esquerra

Vist des de fora és força divertit escoltar com a Catalunya hi ha un líder d’Esquerra a cada cantonada per sortir a fer declaracions que no només tenen la virtut de ser espectaculars i estridents sinó que la majoria de vegades són contradictòries entre elles. Tardà, resposta d’ERC a Tardà, Ridao, Carod, posicionament d’ERCsobre les declaracions de Carod… Vist des de fora és un fart de riure, la qual cosa entreté el personal, i sobretot ens entreté als periodistes víctimes de la sequera informativa política estiuenca. La gràcia s’atura aquí, perquè a partir d’aquí el que fan els republicans és una mica de pena. No sé com tenen muntat el partit, però juraria que no hi ha cap mena d’estratègia corporativa ni disciplina a l’hora de fer declaracions, ni guió sobre els temes a tractar, ni consens sobre les respostes a donar en cas de ser inquirits, entre els alts càrrecs. El mecanisme que donen a l’exterior sembla ser “poseu un micro davant d’un peix gros d’Esquerra, feu-li la primera pregunta que us sembli i ell us contestarà el primer que li passi pel cap”. Com a estratègia per sortir als diaris està força bé. Com a estratègia per sortir als diaris com a un partit seriós, pitjor no podria ser. No estaria malament que a la formació independentista fitxessin un equip de comunicació capaç de domesticar i canalitzar l’opinió corporativa del partit com, per exemple, tan bé fan els socialistes, que no desafinen mai, o els convergents, que sempre desafinen de manera coordinada amb Unió. La disciplina informativa faria molt bé al partit de Macià i Companys. Llavors només quedaria arreglar el problema Carod, que aquest sí que és irresoluble perquè no veig cap mètode eficaç per fer-lo administrar les seves paraules amb prudència i encara menys perquè les paraules que deixi anar demostrin un polític amb tres dits de seny, una virtud que va deixar-se fa uns quants anys a Perpinyà i que el senyor vice-president no ha tornat a recuperar mai més.