dimecres, 28 d’octubre del 2009
dijous, 22 d’octubre del 2009
cot parla de la futura llei del cinema en català
144 opinions El català és mortífer
Increïble, però cert. El Gremi d’Empresaris de Cinemes de Catalunya considera que els catalanoparlants d’aquest país –per alguna patologia mental que no aclareix– no volem veure pel·lícules en el nostre idioma ni en el de la versió original, sinó en castellà. Segons la seva gerent, Pilar Serra, la futura llei del cinema –que, com totes les lleis, preveu sancions en cas d’incompliment– no servirà de res perquè “amb mesures impositives no es pot crear una demanda ni un hàbit que no existeix”. És més, Pilar Serra adverteix que la introducció del català dins dels cinemes acabarà amb el tancament de moltes sales. En fi, que el català és mortífer.
És curiosa aquesta percepció gremial, perquè el que no existeix és el cinema en català. Un dels molts voluntarismes d’aquest diari és destacar les pel·lícules que estan doblades o subtitulades en català, així que és ben fàcil comprovar (pàgines 36 i 37) que l’espai ens queda pràcticament buit cada dia. En aquest país només hi ha una mínima normalitat lingüística en el cinema infantil, tot i que els pobres nens s’han hagut de quedar sense 3D si els seus pares han tingut la militància de portar-los a veure Up o Monstres contra alienígenes en la llengua que parlen a casa.
De tota manera, el que queda clar és que la llei del cinema tindrà moltes dificultats per aprovar-se i aplicar-se. La batalla per introduir el català a les sales serà molt complicada i encara no s’han comprovat totes les resistències que s’aniran activant durant el procés. Les vegades que els governs de CiU ho havien intentat van acabar en la més lamentable impotència, per ser suaus. Així que hem d’esperar que els partits catalans –almenys per una vegada– tinguin prou sentit de país per donar suport a l’avantprojecte de llei que impulsa el conseller Tresserras.
És curiosa aquesta percepció gremial, perquè el que no existeix és el cinema en català. Un dels molts voluntarismes d’aquest diari és destacar les pel·lícules que estan doblades o subtitulades en català, així que és ben fàcil comprovar (pàgines 36 i 37) que l’espai ens queda pràcticament buit cada dia. En aquest país només hi ha una mínima normalitat lingüística en el cinema infantil, tot i que els pobres nens s’han hagut de quedar sense 3D si els seus pares han tingut la militància de portar-los a veure Up o Monstres contra alienígenes en la llengua que parlen a casa.
De tota manera, el que queda clar és que la llei del cinema tindrà moltes dificultats per aprovar-se i aplicar-se. La batalla per introduir el català a les sales serà molt complicada i encara no s’han comprovat totes les resistències que s’aniran activant durant el procés. Les vegades que els governs de CiU ho havien intentat van acabar en la més lamentable impotència, per ser suaus. Així que hem d’esperar que els partits catalans –almenys per una vegada– tinguin prou sentit de país per donar suport a l’avantprojecte de llei que impulsa el conseller Tresserras.
dimecres, 14 d’octubre del 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)