cases de lloguer vacances

http://www.homeaway.es/search/keywords:selva+negra/minPrice/1000/maxPrice/3000/currency/EUR

al final ho ha vist. quina visió de la política. quin crack

http://www.directe.cat/entrevista/joan-puigcercos-queda-clar-que-els-projectes-derc-i-del-psc-xoquen-frontalment

hotel st jordi prop vinarós

Hacienda Sant Jordi Golf & Resort



www.haciendasantjord...
reservas@haciendasan...
Nº
tel 96.482.56.00
fax 96.482.56.07
movil 96.482.56.00
C/Ronda Barbiguera, M9, nº1, Urb. Panorámica
12320 Sant Jordi (Castellón)
Castellon

tot lleging zweig.... montaigne

estic llegint la biografia de montaigne escrita per zweig.

l'educació que li va donar el seu pare (mai parlava de la seva mare, ni de la seva dona, ni de la seva filla...), va ser moltlttt curiosa. Aconsellat per un piló .savis de l'època

el seu pare era un noble nou (s'ho va currar) o sigui que vivia en un magnífic palau... doncs bé, el va portar a viure a casa d'uns llenyataires fins que va tenir 3 anys, per tal de estar educat en la frugalitat i la humilitat.

als 3 anys el van retornar al palau. Li van portar un tutor que no parlava francès pq només li parlés en llatí. O sigui va apendre com a primera llengua el llatí. li eren concedits tots el capricis, l'educaven amb una gran laxitut. Podia sortir un nen malckirat, però no.

Als 6 anys el van portar a un col.legi belga superestricte que premiava la memòria i del qual Montaigne no té massaa bon record. Tampoc no va ser molt bon estudiant. Això sí, li entusiasmaven els classics...

per a les virtuts cavalleresques, les demostracions de força, el joc i l'esport li manca l'agilitat i la vitalitat del seu pare... és un crack:

"mai no he estat destre ni ràpid... De música ni pel que fa a la veu, que la tinc molt inepta, ni pel que fa als instruments, mai no me n'han pogut ensenyar. En la dansa, en el joc de pilota i en la lluita, no he pogut adquirir sinó una destresa lleugera i vulgar, completament nul.la per a la natació, l'esgrima, acrobàcies i salts. Tinc les mans tan maldestres que ni tan sols sóc capaç d'escriure per a mi mateix, de manera que m'estimo més refer allò que he gargotejat que no pas prendre'm el treball de desxifrar-ho... No sé plegar correctament una carta, ni he sabut mai tallar una ploma, ni trinxar la vianda a taula, ni ensellar el cavall, ni portar el falcó al puny i fer-lo volar, ni parlar als gossos ni als ocells ni als cavalls" m'imagino que a l'època actual tampoc hagués sabut agafar un taladre.... com un que jo sé.

l'unica cosa que el sedueix són les dones... i la vida social el seu plaer més gran és la discussió.

Al 1568 el seu pare es mor i ell queda com a administrador del castell i les propietats. És tan inhàbil amb amb una pala i una aixada com amb l'administració de la finca. "no aconsegueixo mai imposar-me l'obligació de llegir les escriptures de cap a cap ni examinar les transaccions que, la veritat sigui dita, haurien de ser objecte necessari de la meva atenció i del meu control. No es desdeny filosòfic per les coses mundanes i transitòries... No, en realitat és per una mandra i una negligència puerils i inexcusables. Que no faria jo abans de llegir un contracte!". estima la fortuna però li agradaria no haver-s'n de preocupar "m'agrada que m'amaguin les pèrdues o els desordres dels meus afers". tot just li neix una filla que ja somia amb un gendre que l'alliberi de tots aquests maldecaps. Aquest home és genial.

Renuncia al càrrec que tenia al servei public (era assesor d'una cambra moltt important). Potser per no decidir-se entre hugonots i catòlics.

Quan pren possessió de la casa descobreix una torre rodona molt alta i sòlida. Se l'adecua com a biblioteca i lloc de meditació (serà la seva ciutadella). Hi mana pintar a les bigues 54 màximes llatines. Als 38 anys es retira. No vol servir a ningú sino a ell mateix..Fins aquest moment ha fet el que els seu pare, la cort i els seu càrrec li han exigit. Ja en té prou. Però amb la reclusió a casa no en té prou. Allà hi té la familia amb dotzenes de servents i camperols. La segona retirada el porta a la ciutadella lluny de la familia i de les exigències dels negocis. Ell pot sortir de la ciutadella però ningú hi pot entrar.

Els propers deu anys passa la major part del seu temps a la torre. Aquí zweig explica la relació de Montaigne amb els llibres: "Els llibres no són com els homes, que l'assetgen i l'importunen amb la seva xerrameca i que són dificils d'esquivar. Si no se'ls crida no venen; pot agafar-ne un o altre al seu antull. Els llibres li expliquen llurs punts de vista i ell respon amb els seus. Expresen llurs pensaments i n'inspiren d'altres. Nomes parlen quan els pregunta. Heus aquí el seu regne. I ells estan al seu servei. La seva relació amb els llibres com amb tot, és de llibertat. Vol llegir i aprendres, però només tant i durant tant de temps com li abelleixi i hi trobi delectació. No ha renunciat a les seves obligacions per assumir-ne altres de noves. De jove llegia per ostentació, més endavant per ser una mica més savi i ara, simplement per plaer, mai per a treure'n profit. si un llibre l'avorreix n'agafa un altre. Si un llibre li és massa dificil hi renuncia. Dels llibres espera que l'estimulin i gràcies a aquest estímul, l'instrueixin. Detesta tot allò sistemàtic, tot allò que pretengui imposar-li una opinió o saber aliens. Li agrada la poesia pura però tb la popular, detesta el que es queda a mig camí. També li encanta la història, tb en els extrems. Els cronistes (Froissart) que es limiten a aportar la "matèria primera nua de la història" i els historiadors capacitats i excel.lents que "saben destriar el que és veritable i el que és fals en aquesta matèria primera". Li encanten els que escriuen biografies. (Plutarc)

taula rodona 13D.

pressupost filjod piscina obra

CONTRATO que suscriben por una parte

PORQUERES y por otra FILJOD, S.A. de acuerdo con las

condiciones generales y particulares extendidas en

10 hojas numeradas del 1 al 10 cuyo resumen economico firman en prueba

de conformidad.

CONSTRUCCION VASO PISCINA 6.546,15

RECUBRIMIENTO 2.464,87

ESCALERA INTERIOR 978,01

EQUIPO DE FILTRACION 1.094,58

CUADRO ELECTRICO MOTOR PISCINA 500,42

ACCESORIOS DE DEPURACION 776,13

INSTALACION 1.445,37

ILUMINACION SUBACUATICA 527,17

ESTERILIZACION A SAL 2.018,26

EQUIPO LIMPIEZA AUTO"POOL-VALET"LUX 5.950,42

TOMAS DE TIERRA 566,21

TERRAZA I.P.E. 2.877,20

IMPORTE PRESUPUESTO 25.744,79

DESCUENTO ESPECIAL 5.148,96

IMPORTE TOTAL PRESUPUESTO 20.595,83

OBSERVACIONES.

I.V.A. NO INCLUIDO

això ho he tret del facebook, de la pàgina "som catalans"

El Xavi Ribas Robert Un 27% és poc? Sabeu quin és el percentatge del cens electoral que va obtenir el 2006 el PSC per poder governar a Catalunya? Us imagineu quin percentatge del cens va votar Montilla? Doncs exactament un 15,21%. Sorpresos? És tan senzill com saber que el PSC va treure un 26,8% dels vots emesos sobre una participació total d'un 56,77%. (fragment d'un article de Josep Comas i Font)

moviments en l'independentisme

Món i política

Mossèn Dalmau, Santiago Espot, Enric Canela i Enric Fontanals, en la presentació del manifest de suport a Suma Independència / MIQUEL ANGLARILL

Una altra alternativa independentista proposa una "gran coalició" per al 2010

Líders de col·lectius com Catalunya Acció, Acte de Sobirania i Deumil.cat intenten arrossegar Reagrupament, ERC i CiU cap un "front del sí". Mossèn Dalmau es reunirà amb Laporta perquè faci de "catalitzador". Si ningú no el segueix crearan la seva pròpia marca electorla

Sílvia Barroso

Col·legi de Periodistes de Catalunya

Ult. Act. 17/12/2009 20:16

gran | petit 393 opinions

Com si fos Reagrupament per sense ser-ho. "Per anar cap al mateix lloc no cal anar-hi agafats de la mà. Hi podem anar un al costat de l'altre", argumentava un dels promotors del manifest després la presentació.

Sota el títol Manifest de suport a Suma Independència, el text demana: "Ara cal que tots aquells que tenim l'objectiu que la nostra nació formi part del concert de les nacions lliures del món deixem provisionalment de banda les nostres diferències i ens unim superant les nostres diferències polítiques, culturals i socials per aconseguir una majoria parlamentària per proclamar la independència de la nostra nació."

Per tant, conviden tots els sobiranistes a sumar-se al manifest de suport a la "constitució d'un moviment unitari per a la creació d'una alternativa electoral independentista per tal d'assolir un Estat català independent".

D'entre els promotors del manifest, quatre s'han assegut aquest dijous a la taula de la sala d'actes del Col·legi de Periodistes per fer-lo públic: mossèn Josep Dalmau, el president de Catalunya Acció, Santiago Espot, el catedràtic i membre de Deumil.cat Enric Canela i el representant d'Acte de Sobirania Enric Fontanals. Tots han assegurat que no tenen cap intenció de crear la seva pròpia marca electoral, però que ho hauran de fer si ningú no els segueix. "Si ningú comparteix aquest esperit, haurem de crear una alternativa", ha admès Espot.

Contacte amb Reagrupament
Per ara Reagrupament no ha mostrat interès per adherir-se a la proposta, però segons la vicepresidenta de la formació, Rut Carandell, assegura que ningú no els ho ha demanat. "Ni tan sols ens han enviat el manifest", assegura.

Mentre busquen els canals de comunicació, els impulsors de Suma Independència reconeixen que el seu discurs és gairebé idèntic al de la formació liderada per Joan Carretero, mantenen que Reagrupament genera recels en alguns sectors que els impulsors volen recollir en un "paraigua" on hi càpiga tothom. "Hem de convertir les properes eleccions en un plebiscit per la independència, perquè si no tornaran a ser unes eleccions autonòmiques per decidir qui administra les escorrialles de poder que ens deixen. I aquest plebiscit només es pot acconseguir si es vertebra un front pel sí", ha argumentat Espot.

Consideren que en aquest front, hi ha de ser Reagrupament, però també "altres sensibilitats". "Hi ha sectors que no veuen Reagrupament com a única fórmula", ha afegit.

Les converses s'adrecen o s'adreçaran també a ERC i CiU, que també volen afegir a Suma Independència. "Només si oferim un gran coalició, i diu coalició perquè no tinc una paraula millor, farem que molta gent deixi de banda el seu vot tradicional i s'engresqui a votar una alternativa encaminada a proclamar la independència des del Parlament. Per fer això cal una gran majoria", al·lega Canela.

Converses amb Laporta
Per Mossèn Dalmau, una figura que pot ajudar a lligar el "poti-poti" de formacions i plataformes sobiranistes que hi ha actualment, amb enfrontaments públics inclosos fins i tot l'endemà de les consultes del 13-D, és Joan Laporta. Ha anunciat que té previst reunir-s'hi per demanar-li que faci de "catalitzador". "Potser no ha de ser candidat perquè els periodistes es dedicarien a treure-li draps bruts, però sí que pot fer una feina més callada, perquè té prestigi, i la prova és que Carretero li ha ofert ser cap de llista, i ell només es deixa estimar i no fa res més. Creiem que pot fer alguna cosa", ha sentenciat el capellà i activista.

Carles Móra es fa enrere... o no
De moment, en aquesta "primera entrega", hi ha un centenar de signants del manifest. Entre aquests noms, hi havia de ser el de Carles Móra –que també està a punt de fitxar per Reagrupament i que ja participa activament en molts dels seus actes–. A última hora, però, l'alcalde d'Arenys de Munt i actor significat del moviment de les consultes sobiranistes ha decidit no firmar l'escrit de Suma Independència. "Es va retirar i no sabem per què. Segurament és una qüestió de manca de consistència de la persona que fa una cosa així", l'ha criticat Santiago Espot.

Tanmateix, Canela, sempre conciliador, ha excusat Móra pel que hagi pogut fer "en aquesta setmana estranya", amb la polèmica posterior al 13-D, i ha manifestat que espera que finalment s'afegeixi al moviment.

Hores després de la presentació, Carles Móra ha assegurat a l'AVUI.cat que ell "únicament" va dir que li semblava "una bona idea crear un espai de reflexió, de diagnòstic, més que no pas una plataforma política". També admet que no es va negar a integrar-s'hi "en el futur". "Ara mateix no puc, perquè haig de fer d'alcalde, cada nit vaig a una xerrada sobre les consultes i de tant en tant col·laboro amb Reagrupament, ja no puc fer més coses", al·lega.

El que sí que ha signat, tot i que no ha acudit a l'acte de presentació "per raons laborals", ha estat Josep Manel Ximenis, impulsor de la consulta d'Arenys i regidor de la CUP en aquest municipi. També l'historiador Jordi Bilbeny, l'escriptora Isabel-Clara Simó, el filòleg i Premi d'Honor de les Lletres Catalanes Joan Solà i el cantant Gerard Sesé han firmat el manifest, com a representants del món de la cultura.

De l'àmbit polític, s'hi troben noms com el de l'exdiputat d'ERC Jaume Rodri, el membre de Gent Gran de CDC Carles Rius, el membre de Reagrupament Jordi Solé i Comardons i Víctor Terradellas, de la Plataforma per la Sobirania i procedent de CDC.

com veuen (o ens volen fer creure que veuen) en carretero a un any vista de les eleccions.

Efecte Carretero’?

ENRIC MARÍN

¿Podem parlar d’efecte Carretero? Acabarà sent una reedició del PI? A un any vista de les eleccions autonómiques és molt aventurat fer pronòstics sobre la capacitat de mobilització electoral de la formació liderada per Carretero. Tampoc no tenim indicis gaire fiables per pronosticar si l’eventual collita de vots es farà al camp d’Esquerra, de CiU, de l’abstenció o d’altres. Però el que sí que podem afirmar és que el context en què emergeix la nova força política és substancialment diferent al de fa 10 o 15 anys.
L’any 2003 el mapa parlamentari català va experimentar un canvi qualitatiu: la irrupció d’Esquerra com a tercera força política amb 23 diputats va sacsejar el bipartidisme d’hegemonia pujolista instal·lat des del 1980. Aquell esquema bipartidista ja havia donat mostres d’esclerosi o caducitat uns anys abans. I tenim motius per pensar que el mapa actual és làbil i no està totalment estabilitzat. Però no és clar que s’acabi decantant novament cap a la fórmula de bipartidisme. Podria ser que es reforci l’esquema multipartidista. En primer lloc, perquè a Catalunya l’eix nacional se sobreposa a l’eix dretes-esquerres. I, en segon lloc, perquè la societat catalana és molt complexa i internament plural.
D’altra banda, la inestabilitat relativa coincideix amb l’emergència del doble sentiment de desafecció: a Espanya, o una manera d’entendre el nacionalisme espanyol, i a la política. Totes aquestes realitats no troben, de moment, cap traducció electoral clara. Fins ara s’han expressat en l’abstenció o en el vot poc entusiasta a les opcions consolidades.
El discurs de Carretero dibuixa una oferta política de to populista que obvia la divisió esquerres-dretes, insisteix en la crítica a la partitocràcia i presenta d’una manera simplificada l’alternativa Catalunya-Espanya, tot reduint-la a l’oposició independentisme-unionisme. Aquesta suma de concepte polític frontista, crítica als partits clàssics i retòrica separatista podria trobar una certa receptivitat entre l’electorat. No serà fàcil. I si Carretero insisteix en un discurs populista de traç gruixut a l’estil d’Umberto Bossi podria comprometre les seves opcions. La comparació entre la presidència del país i la presidència d’un club esportiu ja ha estat una relliscada digna de cinema mut. Sembla clar que un èxit electoral raonable –entre dos i cinc diputats– podria tenir un efecte doble i complementari: fragmentar el vot sobiranista i arribar a fer impossible la reedició d’un Govern de coalició d’esquerres. Ara com ara, no sembla que l’oferta de Reagrupament.cat pugui arribar a tenir cap altre impacte electoral i polític.

canvi climatic, nuse nuse

Opinió

Passa-ho!

Iu Forn

gran | petit

72 opinions

14vots

Pensament únic ecologista?

No fa pas gaire, el gran cataclisme del planeta era la desaparició de la capa d’ozó. Després van sortir estudis dient que reapareixia. Al final es veu que té cicles i ara creix i ara minva. Va passar igual amb el corrent del Niño. Cada dia menjàvem Niño i els desastres que havia de provocar. Després vam tenir la Niña, corrent parent de l’anterior. No sé si l’un i l’altra s’han fet grandets o què, però ara ja ningú en parla, pobrets.

Esclar, ara el gran desastre mundial és el canvi climàtic, que, justament ara, viu la cimera de Copenhaguen, arran de la qual (1) es produirà tant diòxid de carboni com una ciutat de 200.000 persones, (2) han anat a la capital danesa uns 150 jets privats, que, com que a l’aeroport no hi caben, aparquen a Suècia i van i vénen cada dia, (3) es llogaran 1.200 limusines (han hagut de dur-ne d’Alemanya), (4) els hotels dels delegats (i delegades), a 650 euros la nit, han preparat el menú Convenció sobre el Canvi Climàtic, que inclou vieires, foie i caviar, (5) el govern danès ha gastat 120.000 euros a preparar una conferència paral·lela per als alternatius i (6) 1.400 prostitutes oferiran serveis gratuïts als delegats (imagino que també hi haurà prostituts per a les delegades). Ah, me’n descuidava: la xifra de vehicles elèctrics o híbrids usats durant la cimera serà de... 5.

¿L’acció dels humans afecta el clima? Alguna influència hi deu tenir, sigui gran o petita. Ara bé, ¿cal gastar milions en cimeres sense resultats i que només són propaganda d’una causa? ¿Cal que les cadenes de TV passin (sense parar) vídeos on sempre es dóna per fet que arriba el gran cataclisme? (Per cert, s’hi fan servir nens i ningú es queixa. ¿Per a segons quines causes, tot s’hi val?). Per què no tenen veu els que plantegen dubtes? Ja no només per conèixer dues versions, base del periodisme, sinó per poder reforçar l’opinió pròpia. I, per què ningú es queixa d’aquest pensament únic?

els partits politics catalanistes davant el 13d

Opinió

D'AVUI.cat

Sílvia Barroso

gran | petit

29 opinions

18vots

Mirant el carrer de reüll

Cada dia és més clar que el catalanisme institucional camina mirant de reüll cap al carrer. Vol continuar als ajuntaments, a les diputacions i al Parlament. I vol mantenir-se, o tornar, a la Generalitat.

Fins ara, ERC i CiU estaven convençudes que per no caure de la cadira havien de bellugar-se dins del que anomenen la centralitat. De fet, encara ho pensen, mentre el carrer fa soroll amb insistència: primer van ser les grans manifestacions i ara són les consultes. Poden dir que aquests moviments duren el que duren, però saben que després d’un en ve un altre.

Per si de cas, comencen a buscar un diàleg controlat amb el carrer. Fent tentines, com les d’Artur Mas ahir, quan va ser abordat a RAC 1 amb la incòmoda pregunta sobre el 13-D i va improvisar, com un mal estudiant, per acabar dient que cada grup municipal de CiU decideix si dóna suport a la consulta perquè és un tema local.

O les d’ERC, on el Puigcercós-home-de-partit s’apunta a la festa de diumenge als pobles a canvi de mantenir el debat lluny del Parlament. Ja ho va dir Ridao el 30 de novembre: la primera consulta post-Arenys serà a Sant Jaume de Frontanyà, el poble més petit, el 12-D. I l’última ha de ser a Barcelona, el poble més gran, el 25 d’abril. L’última i cap més: ni local, ni global.

gol de penal de taló de totti (era un entrenament)

blog d'història

http://blogs.elpunt.cat/genisbarnosell/

joan solà parla clar

Opinió

Diàleg

Joan Solà

Filòleg i premi d'Honor de les Lletres Catalanes

gran | petit

16 opinions

10vots

Llibertat, dignitat

Fa una setmana Manel Fuentes em preguntava per què jo votaria que sí en el referèndum que diumenge es farà en una gran quantitat de poblacions de Catalunya per fer constar si ens interessa o no la independència. No sé si s’esperava una inflamada perorata. Amb veu clara, simple i reposada li vaig dir: si es plantegés la votació a Barcelona, on resideixo, votaria que sí. Per una raó incontestable: perquè jo no accepto que ningú em subjugui. I ara hi podem afegir totes les explanacions que vulguem, que totes seran paràfrasis d’això mateix.

Per exemple: que fa tres segles que el meu país està sotmès per l’Estat espanyol, en tots els sentits, econòmic, cultural, lingüístic, polític. En diuen democràcia, però és una dictadura dels que encara tenen –després de tants anys!!– el control de tot el país, imposant una cosa tan simple com les majories. Per simple llei demogràfica, ells tindran sempre molts més vots que nosaltres. Ells, el PSOE i el PP, compten amb l’infal·lible esquer de la bandera i la llengua, les dues grans “raons”, sentimentals i totalitàries, que aixopluguen, apleguen i arremoren les masses contra Euskadi i contra Catalunya.

Per exemple: que, dins aquest Estat totalitari, jo no sóc igual que els altres “espanyols”: ells se senten escalfats amb la bandera al·ludida, ells poden anar pertot i fer-ho tot en la seva llengua, ells tenen sempre la protecció incondicional de l’Estat i de la Unió Europea. Jo no: jo en tinc una altra, de pàtria, que ells no m’han reconegut mai i que sempre han intentat destruir-me-la; jo tinc una altra llengua i una altra literatura, que ells han maldat per esborrar-les del mapa, generació rere generació, violència que manté encara avui mig país en la ignorància d’aquesta llengua i d’aquesta literatura; jo no puc fer pràcticament res amb la meva llengua, ni tan sols dins el meu país, i em sento empegueït, després de trenta anys de “democràcia”, senyors!!, quan travesso l’Ebre.

Per exemple: que també culturalment hi ha dins aquest Estat la “llei” de la força (una força de molts tentacles) que permet d’acumular a Madrid o a Salamanca la majoria de béns culturals de tots els altres, en lloc de protegir-los contra la dispersió o l’espoli, i que ara ha permès que se n’anés de Catalunya un important llegat fotogràfic.

L’alcalde d’Arenys de Munt, el senyor Carles Móra, ho deia la setmana passada amb una paraula sinònima de la meva: dignitat. Una persona, un poble, necessiten primàriament tenir dignitat. A Catalunya fa mesos i anys que ens sentim humiliats, escarnits, trepitjats per les forces “legals” de l’Estat. I és per això, senyors ciutadans d’aquest país, que jo votaria sí. Afortunadament, fa uns mesos que ens comencem a moure, que comencem a reaccionar d’una prostració que feia massa temps que durava. Diu que els polítics es neguitegen amb el xim-xim que senten caure pacíficament i pertot a favor de la independència. ¿Vostès s’han de neguitejar, senyors polítics, vostès que són incapaços d’assumir una cosa tan elemental com que el nostre país viu humiliat des de fa segles, vostès que són incapaços d’escoltar les veus de denúncia i de dir no d’una vegada? Ens trobem, doncs, en un moment dolç d’esperança: només reaccionant, només tirant endavant de cara al futur, només engrescant la joventut i tots els immigrats en un projecte progressiu i clarament català, només així els ciutadans de Catalunya deixarem de sentir-nos subordinats a ningú, inferiors a ningú, escarnits per ningú.