l'educació que li va donar el seu pare (mai parlava de la seva mare, ni de la seva dona, ni de la seva filla...), va ser moltlttt curiosa. Aconsellat per un piló .savis de l'època
el seu pare era un noble nou (s'ho va currar) o sigui que vivia en un magnífic palau... doncs bé, el va portar a viure a casa d'uns llenyataires fins que va tenir 3 anys, per tal de estar educat en la frugalitat i la humilitat.
als 3 anys el van retornar al palau. Li van portar un tutor que no parlava francès pq només li parlés en llatí. O sigui va apendre com a primera llengua el llatí. li eren concedits tots el capricis, l'educaven amb una gran laxitut. Podia sortir un nen malckirat, però no.
Als 6 anys el van portar a un col.legi belga superestricte que premiava la memòria i del qual Montaigne no té massaa bon record. Tampoc no va ser molt bon estudiant. Això sí, li entusiasmaven els classics...
per a les virtuts cavalleresques, les demostracions de força, el joc i l'esport li manca l'agilitat i la vitalitat del seu pare... és un crack:
"mai no he estat destre ni ràpid... De música ni pel que fa a la veu, que la tinc molt inepta, ni pel que fa als instruments, mai no me n'han pogut ensenyar. En la dansa, en el joc de pilota i en la lluita, no he pogut adquirir sinó una destresa lleugera i vulgar, completament nul.la per a la natació, l'esgrima, acrobàcies i salts. Tinc les mans tan maldestres que ni tan sols sóc capaç d'escriure per a mi mateix, de manera que m'estimo més refer allò que he gargotejat que no pas prendre'm el treball de desxifrar-ho... No sé plegar correctament una carta, ni he sabut mai tallar una ploma, ni trinxar la vianda a taula, ni ensellar el cavall, ni portar el falcó al puny i fer-lo volar, ni parlar als gossos ni als ocells ni als cavalls" m'imagino que a l'època actual tampoc hagués sabut agafar un taladre.... com un que jo sé.
l'unica cosa que el sedueix són les dones... i la vida social el seu plaer més gran és la discussió.
Al 1568 el seu pare es mor i ell queda com a administrador del castell i les propietats. És tan inhàbil amb amb una pala i una aixada com amb l'administració de la finca. "no aconsegueixo mai imposar-me l'obligació de llegir les escriptures de cap a cap ni examinar les transaccions que, la veritat sigui dita, haurien de ser objecte necessari de la meva atenció i del meu control. No es desdeny filosòfic per les coses mundanes i transitòries... No, en realitat és per una mandra i una negligència puerils i inexcusables. Que no faria jo abans de llegir un contracte!". estima la fortuna però li agradaria no haver-s'n de preocupar "m'agrada que m'amaguin les pèrdues o els desordres dels meus afers". tot just li neix una filla que ja somia amb un gendre que l'alliberi de tots aquests maldecaps. Aquest home és genial.
Renuncia al càrrec que tenia al servei public (era assesor d'una cambra moltt important). Potser per no decidir-se entre hugonots i catòlics.
Quan pren possessió de la casa descobreix una torre rodona molt alta i sòlida. Se l'adecua com a biblioteca i lloc de meditació (serà la seva ciutadella). Hi mana pintar a les bigues 54 màximes llatines. Als 38 anys es retira. No vol servir a ningú sino a ell mateix..Fins aquest moment ha fet el que els seu pare, la cort i els seu càrrec li han exigit. Ja en té prou. Però amb la reclusió a casa no en té prou. Allà hi té la familia amb dotzenes de servents i camperols. La segona retirada el porta a la ciutadella lluny de la familia i de les exigències dels negocis. Ell pot sortir de la ciutadella però ningú hi pot entrar.
Els propers deu anys passa la major part del seu temps a la torre. Aquí zweig explica la relació de Montaigne amb els llibres: "Els llibres no són com els homes, que l'assetgen i l'importunen amb la seva xerrameca i que són dificils d'esquivar. Si no se'ls crida no venen; pot agafar-ne un o altre al seu antull. Els llibres li expliquen llurs punts de vista i ell respon amb els seus. Expresen llurs pensaments i n'inspiren d'altres. Nomes parlen quan els pregunta. Heus aquí el seu regne. I ells estan al seu servei. La seva relació amb els llibres com amb tot, és de llibertat. Vol llegir i aprendres, però només tant i durant tant de temps com li abelleixi i hi trobi delectació. No ha renunciat a les seves obligacions per assumir-ne altres de noves. De jove llegia per ostentació, més endavant per ser una mica més savi i ara, simplement per plaer, mai per a treure'n profit. si un llibre l'avorreix n'agafa un altre. Si un llibre li és massa dificil hi renuncia. Dels llibres espera que l'estimulin i gràcies a aquest estímul, l'instrueixin. Detesta tot allò sistemàtic, tot allò que pretengui imposar-li una opinió o saber aliens. Li agrada la poesia pura però tb la popular, detesta el que es queda a mig camí. També li encanta la història, tb en els extrems. Els cronistes (Froissart) que es limiten a aportar la "matèria primera nua de la història" i els historiadors capacitats i excel.lents que "saben destriar el que és veritable i el que és fals en aquesta matèria primera". Li encanten els que escriuen biografies. (Plutarc)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada