Efecte Carretero’?
¿Podem parlar d’efecte Carretero? Acabarà sent una reedició del PI? A un any vista de les eleccions autonómiques és molt aventurat fer pronòstics sobre la capacitat de mobilització electoral de la formació liderada per Carretero. Tampoc no tenim indicis gaire fiables per pronosticar si l’eventual collita de vots es farà al camp d’Esquerra, de CiU, de l’abstenció o d’altres. Però el que sí que podem afirmar és que el context en què emergeix la nova força política és substancialment diferent al de fa 10 o 15 anys.
L’any 2003 el mapa parlamentari català va experimentar un canvi qualitatiu: la irrupció d’Esquerra com a tercera força política amb 23 diputats va sacsejar el bipartidisme d’hegemonia pujolista instal·lat des del 1980. Aquell esquema bipartidista ja havia donat mostres d’esclerosi o caducitat uns anys abans. I tenim motius per pensar que el mapa actual és làbil i no està totalment estabilitzat. Però no és clar que s’acabi decantant novament cap a la fórmula de bipartidisme. Podria ser que es reforci l’esquema multipartidista. En primer lloc, perquè a Catalunya l’eix nacional se sobreposa a l’eix dretes-esquerres. I, en segon lloc, perquè la societat catalana és molt complexa i internament plural.
D’altra banda, la inestabilitat relativa coincideix amb l’emergència del doble sentiment de desafecció: a Espanya, o una manera d’entendre el nacionalisme espanyol, i a la política. Totes aquestes realitats no troben, de moment, cap traducció electoral clara. Fins ara s’han expressat en l’abstenció o en el vot poc entusiasta a les opcions consolidades.
El discurs de Carretero dibuixa una oferta política de to populista que obvia la divisió esquerres-dretes, insisteix en la crítica a la partitocràcia i presenta d’una manera simplificada l’alternativa Catalunya-Espanya, tot reduint-la a l’oposició independentisme-unionisme. Aquesta suma de concepte polític frontista, crítica als partits clàssics i retòrica separatista podria trobar una certa receptivitat entre l’electorat. No serà fàcil. I si Carretero insisteix en un discurs populista de traç gruixut a l’estil d’Umberto Bossi podria comprometre les seves opcions. La comparació entre la presidència del país i la presidència d’un club esportiu ja ha estat una relliscada digna de cinema mut. Sembla clar que un èxit electoral raonable –entre dos i cinc diputats– podria tenir un efecte doble i complementari: fragmentar el vot sobiranista i arribar a fer impossible la reedició d’un Govern de coalició d’esquerres. Ara com ara, no sembla que l’oferta de Reagrupament.cat pugui arribar a tenir cap altre impacte electoral i polític.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada