0 opinions Fundem un club
Hi ha un club que hem de fundar amb urgència, i és el dels Amics de Rodríguez Zapatero. També seria més que un club, perquè estaria format per tots els membres –amb perdó– d’això que s’anomena la societat civil catalana. Es veu que en la seva visita a Barcelona de l’altre dia, segons va reconèixer el mateix Zapatero, va estar a punt de dir que el nou finançament ens agradaria tant com la nova terminal de l’aeroport. Llàstima que no ho fes, perquè hauria estat una comparació molt feliç, que tothom li hauria rigut amb ganes. Potser fins i tot li haurien regalat una altra pilota amb els colors del Barça, o una tovallola per anar a la platja, ara que arriba l’estiu.
Les visites de Zapatero a Catalunya fan pensar en l’entrada del profe dins una aula d’adolescents esvalotats: de sobte, tothom calla i procura posar cara de circumstàncies. Després, quan el profe torna a sortir, els nois li fan jutipiris i mouen una mica més de sidral, i així anar fent. En aquesta ocasió, el Barack Obama hispànic (segons Leire Pajín) ha fet saber al seu club d’amics que, per primera vegada, Catalunya comptarà amb un finançament que li assegura una renda per càpita “per sobre de la mitjana”. Quina mitjana? Dispensin la insistència, però ens pensàvem que no es tractava de veure qui acabava pixant més lluny, sinó de complir les lleis: verbigràcia, l’Estatut, que fixa unes quantitats i uns terminis. Però això es veu que no tocava esmentar-ho l’altre dia, i Zapatero se’n va tornar feliç d’haver vist els amics, tot fent botar la pilota. L’endemà, per si de cas, la senyora Elena Salgado, molt ficada en el paper de la dolenta vicepresidenta, advertia que si alguna comunitat no acceptava el nou model de finançament del 15 de juliol, sempre podia continuar amb el model actual, i llestos. A quina comunitat es devia referir?
Mentre intentem endevinar-ho, i per guanyar temps, podem anar fent els tràmits per a la formalització del club. Sempre podrem reciclar les restes fumejants que quedin de l’Estatut després de la sentència del Constitucional com estatuts de la nova entitat. I, per a la pròxima visita de Zapatero, què tal si l’obsequiem amb una samarreta de Messi? Segur que li farà molta il·lusió.
Les visites de Zapatero a Catalunya fan pensar en l’entrada del profe dins una aula d’adolescents esvalotats: de sobte, tothom calla i procura posar cara de circumstàncies. Després, quan el profe torna a sortir, els nois li fan jutipiris i mouen una mica més de sidral, i així anar fent. En aquesta ocasió, el Barack Obama hispànic (segons Leire Pajín) ha fet saber al seu club d’amics que, per primera vegada, Catalunya comptarà amb un finançament que li assegura una renda per càpita “per sobre de la mitjana”. Quina mitjana? Dispensin la insistència, però ens pensàvem que no es tractava de veure qui acabava pixant més lluny, sinó de complir les lleis: verbigràcia, l’Estatut, que fixa unes quantitats i uns terminis. Però això es veu que no tocava esmentar-ho l’altre dia, i Zapatero se’n va tornar feliç d’haver vist els amics, tot fent botar la pilota. L’endemà, per si de cas, la senyora Elena Salgado, molt ficada en el paper de la dolenta vicepresidenta, advertia que si alguna comunitat no acceptava el nou model de finançament del 15 de juliol, sempre podia continuar amb el model actual, i llestos. A quina comunitat es devia referir?
Mentre intentem endevinar-ho, i per guanyar temps, podem anar fent els tràmits per a la formalització del club. Sempre podrem reciclar les restes fumejants que quedin de l’Estatut després de la sentència del Constitucional com estatuts de la nova entitat. I, per a la pròxima visita de Zapatero, què tal si l’obsequiem amb una samarreta de Messi? Segur que li farà molta il·lusió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada