EGENERACIÓ DE LA CLASSE POLÍTICA I SISTEMES ELECTORALS
Abans, però, els millors
XAVIER ROIG / ENGINYER I ESCRIPTOR
XAVIER RAMIRO
Fa uns mesos Canal + va passar una sèrie d'aquelles que, inexplicablement, no compra TV3. Produïda per Tom Hanks, narrava el procés d'independència dels Estats Units utilitzant la figura del que va ser el seu segon president: John Adams. Abans de barallar-se amb els britànics, quan les conspiracions començaven a Boston, el protagonista li diu a la seva muller: "Te n'adones que no sabem res de res? Haurem de fer front a gent que porta governant durant segles!". Doncs bé, arribats al punt en què som, ara que es parla de la independència de Catalunya amb una intensitat mai vista, potser seria moment de reflexionar sobre quins són els individus que haurien de conduir el procés.
SOVINT ENYOREM ELS ÈXITS del catalanisme de principis del segle XX, d'una Renaixença de la qual encara tibem. Però si en aquell moment el catalanisme va triomfar, va ser perquè al capdavant d'aquell moviment hi havia els millors. Ara, en canvi, fa temps que molts no anem a votar perquè el sistema electoral, a diferència de l'existent als països que ens envolten, no ens permet escollir els que creiem millors. La majoria dels problemes que Catalunya pateix avui dia tenen els seus orígens en una classe política de baixa qualitat que els electors no podem millorar, perquè les eines per fer-ho han estat segrestades pels partits. I hem de ser conscients que una mala classe política pot enfonsar un país. La seva poca qualitat fa baixar el to general de la societat, perquè, al capdavall, i com tot grup social, els interlocutors que aquesta classe s'acaba buscant són del seu nivell. Mirin el sistema sindical: organitzacions que han esdevingut autèntics gangs aristocràtics laborals. O les organitzacions empresarials: veritables centres d'intercanvi de favors. I observin la pèssima qualitat legislativa: lleis mal fetes i una justícia manipulada. O el sagrat pilar de la democràcia: la llibertat de premsa, amenaçada permanentment per uns polítics aspirants a Mussolini.
TORNEM, PERÒ, A LES POSSIBILITATS de futur i a l'eficàcia a l'hora d'assolir objectius. ¿De veritat creuen vostès que aquells que no han aconseguit ni tan sols el traspàs dels aeroports, ni el de Paradores Nacionales, poden comandar un procés tan complex com és la independència d'un país? Impossible. Que un xarlatà de la política de tan baix nivell com és el senyor Rodríguez Zapatero aixequi la camisa, avui sí demà també, als polítics catalans, ja diu prou de la qualitat del personal. Encara que Espanya accedís de bon grat a parlar de la nostra independència, caldria negociar una infinitat de temes: Unió Europea, tractats internacionals, seu de bancs i d'altres grans corporacions, valoració de béns, etc. ¿Que no ho veuen que si tot això ho haguessin de comandar els que ara tenim només ens espera el desastre? Es fa urgent, doncs, regenerar, renovar, la nostra classe política. Altrament, res és possible. Alguns em diran que sóc dur i descarnat. Però és que es detecta una tal voluntat d'immobilisme, un tal delit per les prebendes, un tal i absolut menfotisme i menyspreu de la classe política vers el contribuent-elector, una fatxenderia i podridura tals, que la societat catalana, per dignitat, no pot seguir-ho acceptant. La nostra classe política pretén fer-nos creure que el sistema que tenim és l'estàndard de les democràcies occidentals. Un cop més, menteixen. Som l'excepció. Que Espanya sigui l'Estat que ha generat la crisi més profunda de la UE i de l'OCDE, i el que pitjor està resolent el problema, no és una casualitat. És el resultat de tenir al davant els pitjors polítics. ¿La Catalunya independent, aspira a ser una caricatura reduïda d'Espanya?
LA REGENERACIÓ DE QUÈ ELS PARLO, però, l'ha d'iniciar el mateix sistema. I la pregunta és vital: ¿ens queda algun polític amb prou intel·ligència, patriotisme i sentit d'Estat per encapçalar aquesta reforma des de dins? El franquisme va fer-la. Servidor, com que és l'única eina de què disposa, farà pedagogia. Si m'ho permeten, cada cop que hi hagi eleccions en un país dels voltants, els explicaré el sistema electoral que utilitzen. Per això, d'aquí quinze dies, parlarem de com els alemanys s'ho fan per intentar evitar que els pitjors entrin al Bundestag.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada